CLUB MARATHON MALLORCA

FUNDACIÓN, ORÍGENES Y TRAYECTORIA

Un matí d´un 12 d´octubre de 1990, un grup d´atletes del Club Costa de Calvià, estàvem a punt de prendre la sortida d´una cursa molt popular per aquells dies, la INCA-LLUC, una prova d´uns 17’5 kms, molt dura, que ja havíem disputat altres anys i que com altres vegades aprofitàvem a més per després de la cursa quedar-nos al Monestir per fer una torrada amb els nostres companys, amics i familiars.

Aquest any va ser la darrera edició que es va celebrar i que va tenir com a guanyador Fernando Romero, a més amb rècord de la prova: 1 h. 00 min. 25 seg., ens va posar a tots en fila a partir que van començar les costes després de passar per Caimari.

En acabar la prova, tal com teníem programat ens vam reunir darrere del Monestir en una esplanada i vam exposar sobre el terreny la nostra preocupació, el Club Costa de Calvià havia realitzat la seva presentació i de manera unilateral va decidir prescindir o eliminar la secció de marató, ja que havien arribat tècnics nous procedents d’altres clubs i consideraven que els maratonians eren “uns mataos” (descripció literal expressada pel director tècnic) i no servien per al nou projecte de club, el que volgués treure fitxa que la tragués, però que no comptaven per res amb nosaltres.

Nosaltres ens considerem exclosos, parlem de fer, uns quants van proposar seguir amb llicència al club, altres crear un club nou i algun va proposar marxar a un altre club ja creat, al final, vam acordar proposar Juan Ramis, que per aquells dies era atleta company nostre del Club Costa de Calvià i empresari, que si es veia amb capacitat per patrocinar un nou club d’atletisme, nosaltres estàvem disposats a crear un club d’atletes especialment maratonians i fondistes, encara que sense limitacions a l’hora que cadascú pogués fer allò que desitgi, o sigui sense obligacions ni limitacions i que es pogués actuar amb total llibertat.

Juan Ramis, no ho va dubtar ni un moment, ens va dir que sí ia partir d’aquell moment ens vam posar en marxa amb el tema burocràtic, ja que per les dates en què ens movíem, la temporada estava a punt de finalitzar i calia tramitar papers , llicències i altres, de cara a la posada en marxa del club en temps i termini per iniciar la nova temporada, pel fet que molts teníem llicència amb l’anterior club.

Així doncs, vam anar al notari per obrir l’acta de fundació del CLUB MARATHON TRANSPORTES RAMIS-SASTRE, ia primers de novembre de l’any 1990 ja vam començar a participar en proves amb el nom del nostre nou club, vam tramitar les nostres primeres llicències i vam comprar les nostres equipacions ja córrer.

El llistat d’aquells primers atletes fundadors és el següent: Juan Ramis (president), Fernando Romero (vocal), Manuel Gago (vocal), Pedro Serra (vocal), Bartolomé Quetglas, Miguel Angel Huelmo, Francisco Jiménez (vocal), Cristóbal Espada (vocal), Juan Rodado, Francisco Soler i Baldomero Oliver (tresorer). A més dels atletes també van actuar com a socis fundadors: Lorenzo Sastre (vicepresident) i Karin Falck (secretària).

Vam passar la nostra primera temporada participant en un munt de proves de fons a l’illa, ja al mes de novembre uns quants ens vam desplaçar a la Marató de la Vall del Nalón, ia l’abril del 1991 ens vam plantar al Marathon de Rotterdam i alguna cursa més fora de l’illa ia partir d’aquest inici, aquesta va ser la constant del club de cara a temporades futures, participar i programar sortides a maratons o proves nacionals i internacionals.

A la segona temporada el club va passar a tenir inscrits a 23 atletes, a la tercera a 51 i així successivament vam anar creixent fins arribar a tenir en una temporada a 165 atletes inscrits, fins a convertir-nos en el club més important de Balears durant més d’una dècada a l’apartat de fons i cross, aconseguint el nostre millor èxit en classificar-nos al Campionat d’Espanya Absolut de Clubs de Cross a la 7a posició d’un total de 51 clubs participants, la millor classificació aconseguida mai per un club de Balears en un campionat d´Espanya de cros. Els atletes que van formar l?equip aquell dia van ser: Toni Peña, Toni Lupiáñez, Jhonny Ouriaglhi i Manuel Picó.

A la segona temporada d’existència del Club comencem a organitzar proves d’atletisme de fons en ruta i ens atrevim a amb la primera edició de la MITJANA MARATÓ TRANSPORTS RAMIS-SASTRE de la que properament complirem amb la 28 edició, en aquesta ocasió amb el nom de CIUTAT DE PALMA.

Durant tots aquests anys hem organitzat directament com a club infinitat de proves de ruta, cross i de pista: Mitja Marató Ciutat de Palma, Mitja Marató Palma-Calvià, Cros de les Illes Malgrats, Meeting d’Atletisme de les Illes Balears, Cursa del Pla de Na Tesa, Cursa de l’Estandard; i hem col·laborat amb institucions, municipis i federacions en l’organització d’altres proves, com: Marató de Calvià, Campionat d’Espanya de Mitja Marató Absolut, Campionat del Món Absolut i per Nacions de Mitja Marató del 1998, Universiada Palma ’99, diversos Campionats de Balears de Cross Absolut i de Clubs, mitges maratons (Manacor, Menorca, Cala Ratjada, Pobles del Nord de la Ciutat de Palma, etc.), TUI Marathon Palma de Mallorca, 10 Kms. Divina Pastora, etc.

Han passat moltes temporades i pel nostre club han desfilat centenars d’atletes de les nostres illes i de fora, uns amb més o menys qualitat atlètica o condicions físiques, amb millors resultats esportius, que seria llarguíssim nomenar-los a tots, i injust decidir qui mereix estar o no en aquest llistat, a l’apartat d’atletes podreu veure els que han estat els que han pertangut al Club i pel seu historial tindreu una referència de la seva qualitat, molts amb marques i rècords nacionals o autonòmiques encara vigents.

No volem anomenar o personalitzar ningú per la seva qualitat atlètica, encara que n’hi ha i hi ha hagut, molt bons, però sobretot han estat en línies generals grans persones i molt bons amics, amb els que hem compartit vivències, vicissituds, pensaments i sobretot ganes de viure i viure sanament l’esport de l’atletisme i la vida.

Només anomenarem en aquest escrit d’introducció la nostra pàgina web, els atletes, els amics que ja no poden estar amb nosaltres, que malauradament ja no ens acompanyaran en el recorregut dels dies que ens ofereixi la vida.

Una tarda d’agost de l’any 2002, en un fatal accident de bici a la carretera ens va deixar Francisco Soriano Freniche, un tros de gran cor, un amant de la vida, de la salut i del bon humor, va deixar de córrer per culpa d’uns esperons calcanis i va agafar la bici fins que pogués tornar a córrer, aquell dia no va arribar mai, ja que un cotxe se’l va travessar a la carretera de Sóller i ens el va treure per sempre.

Més tard, el nostre company Javier Mayol Bauzá, tot bondat i correcció, maratonià popular, al cap de pocs mesos d’haver acabat una marató de Calvià, ens despertem amb la seva desaparició després d’una ràpida i imparable cruel malaltia.

I l’any 2010, al final del mes d’abril ens va pujar al cel i no va tornar, tot un gegant de l’esport, Tolo Calafat Marcus, un gran tipus, aquest tipus de gent irrepetible, que et pots donar per sort si algun dia aconsegueixes conèixer algú com ell, sempre disposat a col·laborar, a donar-te un cop de mà en el que fos, no et demanava res, més aviat es donava a tot, passava de puntetes, no es feia notar, va col·laborar amb nosaltres al muntatge ia l’organització de totes les proves, feia fàcil qualsevol repte i no hi havia res impossible; encara que sabem que no tornarà, tenim la sensació que un dia pot ser que aparegui per estar amb nosaltres.

I també lamentablement una nit del 21 d’octubre del 2015, la nostra secretària, fundadora i amiga Karin Falck, d’una forma fulminant i imprevisible ens va deixar d’acompanyar, se’ns va escapar el nostre comodí, la noia que ens solucionava tots els problemes de gestió, de interpretació, tota entrega als altres, una persona incansable, amb ella se’n va anar la seva bondat, el seu somriure i una molt especial manera de ser que va fer que tots els que s’hi van acostar la volguessin.

El nostre Club va passar a denominar-se per qüestions comercials i de patrocini CLUB MARATHON HERMES LOGÍSTICA i més tard CLUB MARATHON MALLORCA – TONI PENYA, després C.M. BIKILA MALLORCA – TONI PENYA, i tornar al nom que hem mantingut sempre fins avui de CLUB MARATHON MALLORCA.

Del nostre Club al llarg de tots aquests anys han sortit o s’han format, per uns motius o altres, una gran quantitat de clubs d’atletisme, que ha tingut més o menys recorregut, o protagonisme en l’atletisme balear: Club Marathon Portixol , Club Ada Calvià, CA Montuiri, C.A. Menorca-Xtrem, Companys de Manacor, amb els quals hem mantingut molt bones relacions i hem compartit en alguns casos, les ajudes necessàries per assolir els objectius marcats d’organització de proves o col·laboració en la participació a competicions.

El CLUB MARATHON MALLORCA, seguirà el seu recorregut en aquesta propera temporada com fins ara ho ha fet, intentant adaptar-se als temps i marcar-se objectius realitzables, donant total llibertat a tots els seus atletes i associats per organitzar-se i programar-se els seus reptes, per sobre de tot , preservant el dret que cadascú faci esport-salut-lleure segons les seves disponibilitats, tant econòmiques, com de temps o d’obligacions familiars o laborals.

Per sobre de tot, desitgem que tots els que vulgueu compartir aquest hobby amb nosaltres, us ho passeu el millor possible i estigueu en aquest Club per amistat principalment i perquè amb nosaltres trobeu un gran grup humà amb qui compartir aquestes hores d’entrenament i la comunicació d’aquelles vivències que fan que el nostre dia a dia sigui diferent.

Amics, un any més, que les lesions us respectin i que pugueu aconseguir els vostres objectius!!!

CLUB MARATHON MALLORCA!!!